A l´espera de que el RASFF publiqui el seu informe anual 2017, ens hem avançat per resumir a partir de les dades primàries que s´han anat publicant al llarg de l´any, és a dir, les notificacions, els resultats d´un any més de funcionament de la Xarxa Europea de la Informació d´Alertes de Seguretat Alimentària d´aliments i pinsos.
De d´un punt de vista global, el nombre de notificacions ha assolit les 3.772. Aquest nombre global ha vingut creixent any a any (al 2016 va ser de 2.993). L´análisi en el que coincideixen la majoria dels experts és que no s´ha d´interpretar com un empitjorament del nivell de seguretat alimentària, sinó com un increment en el nivell de control i en l´efectivitat del mateix. S´ha de tenir en compte que tan la Comissió com les autoritats dels països membres en matèria de sanitat (humana i animal) i seguretat alimentària, orienten als serveis d´inspecció a realitzar una major pressió de control respecte als perills alimentaris que suposen un major risc, pel que són d´alta gravetat (els menys) o alta probabilitat d´ocurrència (els més).
Analitzarem les dades per tipus d´aliment o subsector alimentari.
FONT: RASFF i elaboració pròpia AINIA
Alertes alimentàries a productes d´origen vegetal, un 37% més en 2017
Com podem observar al gràfic, els productes dels que s´ha registrat un major d´alertes són els d´origen vegetal amb un 37%. Per aquest tipus de productes la tipologia de perill majoritaria és la de perills químics, en especial la presència d´aflatoxines i residus de plaguicides. Ha estat sent habitual que any rere any el perill més reportat sigui la presència de microtoxines en aliments d´origen vegetal, principalment fruits secs provinents de tercers països.
En el cas de la presència de microtoxines s´ha de dir que la pressió de mostreig sobre els contenidors que arriben als ports comunitaris és important. A més, es veu incrementada quan apareixen de forma repetida positius provinents d´un pais o exportador des de pais d´origen, arribant en ocasions a realitzar-se el control de cadascún dels contenidors d´un producte, una procedència o un exportador.
En el cas de plaguicides els controls són també bastant nombrosos per part de les autoritats. S´ha de dir també que el sector de la distribució de forma directa (sobre productes rebuts) o a través de les centrals de compra (en moltes ocasions pròpies de la distribució) realitzen un important control extra per garantir la inoqüitat dels productes posats a la venda en els seus establiments.
Carns i productes càrnics: la salmonella, l´agent biològic de major risc
En segon lloc, tenim les carns i productes càrnics amb un 18%. En quan a tipologia de perills en aquest cas destaquen els biològics (presència de microorganismes patògens). El patògen majoritariàment trobat és salmonella de manera molt destacada. Salmonella és per tant sense dubte l´agent biològic de major risc, motivat per un impacte per la salut de moderat a alt (alt en població de risc) però una alta ocurrència. Es tracta d´un microorganisme pràcticament ubic en l´aparell digestiu dels animals d´abast i en especial de les aus.
Amb menor incidència trobem Escherichia coli, Listeria Monocytogenes y Campilobacter . En el camp dels residus químics destaquen els productes d´ús veterinari.
Després de les carns i els productes càrnics trobem el peix i productes de la pesca. En aquest cas, els agents causals majoritaris són d´origen químic, encara que no massa lluny dels d´origen biològic o dels que són classificats al RASFF com altres. En el cas dels agents químics destaca de manera important la presència de metalls. En el de riscos biològics la de paràsits i els "altres" la rotura de la cadena de fred (vital per aquest tipus de productes).
El següent és el grup d´altres aliments, en el que entra una gran amalgama de productes que no poden ser classificats en altres grups, per la qual cosa no té massa interès la seva valoració en aquest resum.
Matèries primeres per alimentació animal, materials en contacte amb aliment i menjars preparats, altres tipus d´alertes alimentàries recollides en el RASFF
Les matèries primeresper alimentació animal (no oblidem que el RASFF és el Rapid Alert System for Food and Feed, és a dir aliments i pinsos) constitueixen el següent grup. En aquest cas l´agent que més es repeteix és biològic i en concret salmonella.
Els tres grups següents amb al voltant d´un 3% de notificacions cadascun són els ous i ovoproductes (amb residus de plaguicides), materials en contacte amb aliments (migracions i menjars preparats (aditius, al·lèrgens i cossos estranys)).
S´ha de destacar el cas d´ous i ovoproductes ja que gran part de les notificacions es deuen a la presència de friponil (plaguicida d´ús prohibit en l´àmbit veterinari, que no en protecció vegetal) utilitzat com agent per la desinfecció de gallines ponedores, que va provocar una important crisi en el sector de l´ou el passat estiu. No oblidem que a Bèlgica es vàren destruir 77 milions d´ous.
L´altre crisi de rellevància durant 2017 està relacionada amb la presència d´un brot de salmonella en llets infantils a França.
Com a resum, podem concloure que 2017 ha estat un any de certa continuitat en quan al volum de notificacions i als productes i agents causals implicats. Des del punt de vista de les crisis alimentàries, les dues de major impacte són les que ja s´han mencionat (fipronil en ous i ovoproductes i brot de salmonella en llets infantils).
En el cas de la primera, malgrat tractar-se d´un producte prohibit (el que justifica sense dubte l´alerta) les quantitats trobades estaven molt per sota de les dosis que poden considerar-se tòxiques en humans per la qual cosa des del punt de vista de la salut no ha tingut repercusions. No podem dir el mateix de l´altre episodi que, encara que no ha causat morts, ha afectat a un total de 37 nadons i ha vist implicats a 83 països.
Font: ainia
