El frau alimentari defineix conductes o accions no conformes a la legislació alimentària, realitzades intencionadament, amb una motivació econòmica i que comporten un engany al consumidor o client.
El frau en aliments és principalment una amenaça de tipus econòmic i de pèrdua de confiança per a tots els participants de la cadena alimentària, des dels productors fins als consumidors, però, malauradament, en ocasions, també posa en risc la salut dels consumidors. Prova d’això són alguns casos de frau molt rellevants mediàticament per les conseqüències funestes que han tingut.
El frau en aliments no és un concepte nou i des de l’antiguitat hi ha constància d’adulteracions, enganys o altres formes de frau lligats a la producció i al comerç d’aliments. Les referències més antigues relacionades amb fraus alimentaris són principalment textos o codis de caràcter legal a Babilònia, l’antic Egipte o l’imperi romà, que descriuen infraccions i les corresponents penes o sancions per als defraudadors.
Alguns dels fraus històrics més coneguts o documentats són, per exemple: aiguat del vi o de la llet, adulteració de farina o d’espècies, defraudació en el pes o volum, falsificació d’origen, etc.
Amb el temps, els fraus són més complexos i es van sofisticant. La tecnologia dels processos d’elaboració d’aliments, les tendències dels consumidors i les noves tècniques i controls per detectar el frau són alguns dels factors que contribueixen a l’evolució i adaptabilitat dels tipus de fraus actuals.
A tall de resum, teniu disponible un cronograma interactiu sobre els Principals fraus alimentaris durant el període 1981-2014, on s’indiquen alguns dels episodis de crisis o fraus alimentaris més coneguts a escala mundial, amb una breu informació sobre cadascun (en què va consistir, conseqüències, com es va detectar, etc.).
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
